En record de Mn. Malé
10 de novembre de 2008
Dels teus companys de l'institut, de tota la comunitat educativa de l'IES Lo Pla d'Urgell, i en reconeixement de la teua llavor docent i en agraïment per la teua amistat i estima, no et diem pas adéu, sinó fins a sempre, perquè és en el nostre record i en els nostres cors on continuarem sentint la teua presència. Perquè sempre et recordem a l'institut, entre nosaltres, en aquelles profundes, constants, inacabables converses.
Amb la teua radical catalanitat, amb la teua sentida espiritualitat de fons, amb la teua humil saviesa de mestre, comentàvem, comentaves amb tothom que et temptava amb la conversa, actituds dignes i mesquines, fets petits i grans, escrits curts i llargs. Fins a sempre, Mn. Malé. T'estimem.
Dilluns 10 de novembre, a trenc d’alba, a la casa familiar de Solsona, moria Mn. Malé, rector de Sidamon i vicari de Mollerussa, a més de professor de religió durant molts i molts anys del nostre IES fins a la seua jubilació. A l’eucaristia de comiat, van llegir-se unes paraules de comiat de Mn. Josep, adreçades especialment als “seus” immigrants. Deien així:
Inspirat en la Carta de Sant Pau als de Filips 1, 1-11.
Dono gràcies a Déu quan us recordo en totes les meves pregàries ... us porto sempre al cor ... Déu és testimoni de com us enyoro, a tots vosaltres, per l’amor entranyable que us té Jesucrist... Això és el que us vull dir a tots vosaltres que heu vingut de lluny, que heu deixat família i terra, sigueu del nord, del centre o del sud. Déu us ha posat en el meu camí. I us he estimat i us estimo. M’he sentit acollit per vosaltres. Perquè crec que sempre m’heu donat més del que jo us hagi pogut oferir.
Alguns, tots!, ja som com de família. us he casat, he batejat els vostres fills (el Jordi,m la Carla, fins i tot d’algun en sóc padrí). Heu volgut que fos present en els vostres aniversaris, quan arribaven i marxaven “los viejos”. N’hauríem d’aprendre de la vostra delicadesa amb els vostres
grans. Avui, a tots, us dono gràcies pels bons moments, d’aquests trossets de cel que m’heu ajudat a viure. I demano en la pregària que el vostre amor s’enriqueixi més i més. Pregueu per mi.
Josep Malé
Dia 31 d’octubre (de 2008).
Carta als amics a qui dec aquesta carta
(Manllevo aquest títol a Pere Casaldàliga)
Fa un any. Males notícies. Sentència. Ja ho sabeu. Deteriorament físic. Enrenou. Visites, missatges ,anades, vingudes... Podíem negar la vida? Al carrer sento una xiscladissa d'infants. Van al teatre disposats a meravellar-se, a obrir els ulls a alguna cosa per admirar. Tot en ells és moviment i vida. Necessitat innata de meravella. Un any lluitant entre vida i mort. Entre mort i vida! En aquesta lluita vosaltres hi heu estat presents, amics a qui dec aquesta carta.
Primer hi són els infants i joves. Els "insurrectus". Traduïm-ho per bellugadissos. Amb el vostre esguard i fragilitat d'éssers humans sou els més necessitats d'amor. Des dels 18 anys he estat compromès amb vosaltres, infants i joves, fóssiu d'on fóssiu. Hem caminat amb neguits i necessitats. Des dels moviments i esplais, perseguits o no, hem fet país. Des de la docència m´he sentit respectuós amb els altres procurant donar mitjans per tal que dins la llibertat, cadascú pogués estructurar la seva personalitat.
Més que criticar i queixar-se del món, és millor fer-se´n responsable. Feu que creixin flors a cada instant.
A canvi, també m'heu donat molt. M´heu fet sentir infant i jove. Sempre viu. Si el frec a frec de cada dia ens ha ajudat a fer-nos persones, que més pot demanar un amic, un professor, un company de ruta?
Gràcies a tots!
En segon lloc hi ha els professors i educadors, especialment els de l'IES LO PLA D'URGELL de Bellpuig, compartidors de neguits i esperances. Sempre els temuts inicis de curs. Expectatives. Aquest any em tocaran extraterrestres?... Com sempre arribaven uns nois/es plens de futur, d'esperança, d'alegria, de pau, de ganes de viure. En cada cas, els resultats són diferents. Quina llum marcarà l'orientació d'aquests alumnes?
Disposició de l'educador vers l'alumne amb una actitud oberta, acollidora, generosa, que accepta els altres com són i es posa al servei del seu be. En la travessa de la vida, l'alumne, demà ha de saber reparar el seu vaixell. Alguns en diuen educació en valors.
Tinc a les mans "LO GRIPAU", revista de l'IES. M'afirmo, com sempre, que en els homenatges s'exageren aquells aspectes de les persones que, no saps ben be per quina química, frapen en l'altre. És el que vau fer vosaltres en els escrits i lloances. Saborejo totes les paraules: company, amic, educador, proper als joves, home de poques paraules, de no cridar l'atenció, catòlic heterodox, crític, arrelat, progre...
Venint d'una educació clàssica, passant pels romanticismes juvenils, he intentat d'estar disponible per fer la "revolució " en el moment més impensat. També us dono les gràcies per ser companys i amics. Per haver-me mantingut sempre viu en la tasca de l'educació.
Mn. Josep Malé
Juny 2007
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada